Biografia | ||||||||||||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Naixement | (fr) Laurent Patrick Fignon 12 agost 1960 18è districte de París (França) | |||||||||||||||||||||||||
Mort | 31 agost 2010 (50 anys) 13è districte de París (França) | |||||||||||||||||||||||||
Causa de mort | càncer de pulmó | |||||||||||||||||||||||||
Sepultura | Crematori i Columbari del Père-Lachaise | |||||||||||||||||||||||||
Formació | Universitat París XIII | |||||||||||||||||||||||||
Activitat | ||||||||||||||||||||||||||
Ocupació | ciclista, escriptor | |||||||||||||||||||||||||
Ocupador | Europe 1 | |||||||||||||||||||||||||
Nacionalitat esportiva | França | |||||||||||||||||||||||||
Esport | ciclisme de carretera | |||||||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||||||||
Participà en | ||||||||||||||||||||||||||
1992 | Classificació UCI 1992 (80è) | |||||||||||||||||||||||||
1991 | Classificació UCI 1991 (86è) | |||||||||||||||||||||||||
1990 | Classificació UCI 1990 (27è) | |||||||||||||||||||||||||
1989 | Classificació UCI 1989 (1r) | |||||||||||||||||||||||||
1988 | Classificació UCI 1988 (7è) | |||||||||||||||||||||||||
1987 | Classificació UCI 1987 (10è) | |||||||||||||||||||||||||
1987 | Super Prestige Pernod 1987 (6è) | |||||||||||||||||||||||||
1986 | Classificació UCI 1986 (16è) | |||||||||||||||||||||||||
1985 | Classificació UCI 1985 (16è) | |||||||||||||||||||||||||
1984 | Super Prestige Pernod 1984 (4t) | |||||||||||||||||||||||||
1984 | Classificació UCI 1984 (14è) | |||||||||||||||||||||||||
1983 | Super Prestige Pernod 1983 (9è) | |||||||||||||||||||||||||
Tour de França | ||||||||||||||||||||||||||
Laurent Fignon (París, 1960 - París, 2010) va ser un ciclista professional francès que va guanyar el Tour de França el 1983 i el 1984. El 1989 va guanyar el Giro d'Itàlia i va quedar en segon lloc en el Tour de França.
Va debutar en el ciclisme professional en el 1982, als 22 anys, després de més de 50 victòries com a aficionat i, a l'any següent, es va veure al cim del ciclisme internacional, guanyant el Tour de França de 1983, i convertint-se en el ciclista més jove en guanyar el Tour des de 1933.
Amb les seves ulleres rodones i la seva cua de cavall, la imatge de Fignon era un gran contrast amb la imatge de duresa d'Hinault, per això es va guanyar el renom d'El Professor. El 1984, Hinault va canviar d'equip, però finalment Fignon va guanyar el Tour.
Malgrat això, la sort no el va acompanyar en les següents participacions. Una lesió de genolls significava que Fignon es perdria l'edició del 1985, i a més no va acabar les curses del 1986 i del 1988.
Però va guanyar la Milà-Sanremo dues vegades (1988, 1989) i el Giro d'Itàlia el 1989.
El seu espectacular palmarès es va veure perjudicat en dues ocasions, per controls antidopatge que van donar positius per amfetamines, el 1987 després del GP de Wallonie i el 1989 després del GP d'Eindhoven.
Després de la seva retirada, Fignon es va involucrar en l'organització de curses ciclistes com la París-Niça. Seguidament, Fignon va continuar organitzant curses de menor entitat, com la París-Corrèze, va ser comentarista del Tour de França a France 2 i va dirigir el Centre Laurent Fignon a la localitat de Banhèras de Bigòrra.
L'11 de juny de 2009, coincidint amb la promoció del llibre Nous Etions Jeunes et Insouciants (Érem joves i inconscients), Fignon va informar que se li havia diagnosticat un càncer intestinal en estat avançat, en fase de metàstasi que es va estendre fins al pàncrees. Segons els doctors, el càncer no estaria directament relacionat amb les substàncies dopants preses durant la seva carrera professional.[1][2] Finalment, el 31 d'agost de 2010 va morir a París a l'edat de 50 anys perquè no va poder superar la malaltia.[1]
El seu pensament el resumeix bé la seva cita: "Dues coses conforten als homes en les vicissituds de l'existència: la literatura, que els homes han inventat per fer-los creure que la intel·ligència i el destí dels altres són accessibles per a tothom, i la bicicleta, que l'home ha imaginat per demostrar que la plenitud terrenal pot ser d'aquest món[3]".